El paquet: el desenllaç

Quina intriga vaig provocar quan vaig escriure que havia rebut un paquet i que hi havia possibilitats que l'hagués enviat el Barragán.

Doncs us explico: vaig anar a Correus i en vaig sortir amb el paquet sota el braç. Per la forma i el pes tenia pinta de ser un llibre, però molt perfectament podia ser una caixa que emboliqués unes ampolletes de mini-bar de Cardhu... per sortir de dubtes, mentre anava pel carrer vaig obrir el sobre i això va ser el primer que en vaig treure:


Estava clar, el mestre m'havia mostrar un senyal! Ja posats, vaig furgar una mica més pel paquet i em vaig trobar una postal dedicada:

Si us fixeu el la dedicatòria fins i tot hi va posar un cor (detall que potser no era necessari, però no ens posarem a criticar).

Ja quan vaig arribar al Frikadero, vaig treure el llibre i li vaig fer una foto com es mereixia l'ocasió, amb una mica d'altar i unes espelmes per fer-ho més solemne, l'ocasió s'ho valia!


Pel que fa al llibre, que hauria de ser de lectura obligatòria a les escoles i hauria d'estar a tots els prestatges de les llibreries més importants del país, què dir-ne? És un recull d'acudits, classificats segons la tematica, amb poca lletra, gran i amb dibuixos.
De fet, és l'única edició (del 1996) i els acudits van d'acord amb l'època: que si el Clinton, Lepe, les pessetes... n'hi ha molts que són ja de la cultura popular i molt dolents, però deuen guanyar molt explicats per algú que en sàpiga.
De totes maneres, us poso un dels acudits per si us el voleu anar aprenent de memòria:



Com veieu, té recompensa ser un fan incondicional d'aquest home, i la prova és aquest poster que vaig comprar per catàleg el 93 o 94 i que encara tinc penjat a l'habitació:

Existeixo

Existeixo. Poc però existeixo. Sé que pel meu aniversari no em regalaran un joc de la PSP2, però existeixo. En part perquè no la tinc, en part. Però existeixo: ahir a la nit quan tornava al Frikadero vaig obrir la bústia i oh, sorpresa! Hi havia una carta dels PPeros (ara està a les escombraries) i un avís de Correus adreçat a mi: no sé exactament si es tracta d'una mostra de Cardhu que vaig demanar o bé del tan esperat paquet del Barragán.
Sigui com sigui, fins demà no ho podré saber ja que he arribat a Correus 3 minuts més tard de l'hora i és clar, estava tancat. Bé, com que (que jo sàpiga) no m'han de treure punts, ho tornaré a provar demà més d'hora i ja comentaré alguna cosa. O no.

Ni Barragán ni Fontaner

Sembla que el Frikadero està maleït per alguna ànima en pena (com podria ser la veïna boja del costat) o el que sigui, perquè per més esforços que fem, ni el Barragán ni el Fontanero han volgut fer-nos una visita.

Per una banda, Don Manuel cobra 1000€/hora, així que com a màxim el convidaré a prendre el tè. Per altra banda, i tal com us vaig anunciar, el fontanero (que per cert, espero que tingui uns preus més assequibles que el Barragán) no es va presentar i per tant, lluny de convertir el Frikadero en el desert del Gobi, continuem amb la gotera.
Però centrem-nos en el fontaner: vaig estar esperant-lo una hora i finalment vaig decidir trucar-lo, per saber si se li havia oblidat, se l'havia menjat un tauró o què coi li havia passat: doncs no, es veu que la primera visita del matí se li havia complicat (per canviar unes aixetes havia hagut de trencar rajoles!!) i per tant ens haviem de fotre. Això sí, quan li vaig dir que el mínim que podia fer era avisar em va dir que ell no pot demanar als seus operaris que truquin als clients quan no puguin venir.

Així que, en comptes del Mario molt possiblement cridem el Luigi.

Volia il·lustrar aquest post amb una imatge del Mario Bros, però he trobat un parell de frikades que no tenen preu que no he pogut evitar de posar:





Déu és molt cruel permetent aquestes coses.

El Barragan ataca de nou

Després de la carta al Manuel Barragán, m'ha sorprès la seva trucada. Sí, m'ha trucat, parlant en català i dient que el mail li va fer gràcia i que m'enviarà un llibre i una foto dedicada. M'he quedat flipant.
A més, m'ha comentat que si un dia ens pot colar en algun espectacle ens avisarà per anar-hi... personalment ho trobo menys factible però què menys que donar-li un vot de confiaça al sr Barragán!
Així que si algú té alguna festa multitudinària en ment (festa universitària, aniversari de casats, festa en discoteca, etc...) que ho digui per portar-lo, segons m'ha comentat les últimes actuacions li estan sortint força bé! :D

Ara cal esperar si el Santiago Segura roda una altra seqüela de Torrente per infiltrar-nos i gravar una escena al Frikadero.

Manuel Barragán

Ahir vaig trobar la web del meu ídol particular, Manuel Barragán i no vaig resistir la temptació a escriure-li. A continuació, us deixo el missatge, per si us animeu a dir-li alguna cosa:

Apreciado don Manuel, ¿cómo etamo?

siento empezar la misiva de esta forma, pero Ud y el sr. Fragantosaurus Gaellicus comparten el mismo nombre de pila. Discúlpeme por avanzado.

El motivo de mi humilde comunicación no es más que preguntarle ¿Cuánto cobra? Debo disculparme de nuevo por ser tan directo y atrevido; espero que no se piense que le estoy comparando con una señora que fuma; nada más lejos de la realidad. Pero claro, se hará Ud el cargo de que casualmente este es el único aspecto que no aparece reflejado en su página web (aprovecho para adelantarle que no voy a criticar el diseño: estoy seguro que ni Ud ni yo tenemos a mano sales de frutas, y eso podría acabar como una cena con el marqués de Montpensier).
Bien, imagino que Ud ofrece distintos servicios según lo que se le pague por adelantado (nuevamente, le reitero mi mayor respeto hacia su persona para que no se sienta comparado con las profesionales citadas anteriormente), pero no estaría de más que me facilitara una lista de sus principales tarifas a abonar para ser contratado (¡vestido, por favor!).

Sepa, aprovechando la ocasión, de que debo ser una de las únicas personas que se atrevieron a comprar su póster y que todavía tienen colgado en la habitación de casa de los padres. ¡Qué gran fuente de sabiduría, espiritualidad y decisión que emana la habitación desde entonces! Frases como la incluida Vota Barragán! No la cagarán! llenan un vacío en la Historia del Pensamiento humano que ni el mismísimo Descartes sería capaz de superar. Digo yo que ya puestos me lo podría dedicar (eso sí, sin usar materia orgánica, por favor -tíldeme de previsor-), ya que sería para mí un gran honor tener firmada una obra de arte del siglo XX como la que presumo de poseer.

Finalmente, y para no robarle más tiempo innecesariamente, me despido con suma humildad, deseándole un flatulento año 2007 lleno de judías, lentejas y garbanzos, y enviándole mis más sinceros saludos escrotales.

PD: Lo último que me queda por esperar es que este mensaje no sea respondido por un departamento de Marketing sino por el ser que aparecía en la carátula del cassette de gasolinera que me costó las 695 ptas mejor invertidas sin lugar a dudas.